Omet navegació

3.1. Drets morals o personals

Davant els sistemes de tall anglosaxó, la legislació espanyola és clarament defensora dels drets morals, reconeguts per a les persones que són autors, artistes intèrprets o executants.

Aquests drets són irrenunciables i inalienables, acompanyen l'autor o l'artista intèrpret o executant durant tota la seva vida i als seus hereus o drethavents a la mort d'aquells. L’autor no pot decidir, per exemple que, a partir de tal dia les seves obres passen a ser d’un altre. Ni ningú es pot atribuir per a si mateix obra d’un altre autor (encara que tinga permís).

A la legislació espanyola hi ha establerts 7 drets morals, entre aquests destaca:

  • Decidir si l’obra ha de ser divulgada i com es divulga.
  • Determinar si la divulgació s’ha de fer amb el seu nom, sota un pseudònim o anònimament.
  • Exigir el reconeixement de la condició d'autor de l'obra o el reconeixement del nom de l'artista sobre les seves interpretacions o execucions.
  • Exigir el respecte a la integritat de l'obra o actuació i la no alteració d'aquestes.
 

No confondre aquest dret amb el dret de permetre obra derivada, ja que una obra derivada (com per exemple, una traducció) és una altra obra d’un altre autor (per exemple, de qui fa la traducció).

Els dos últims drets no caduquen mai, és a dir, sempre s’ha de reconèixer la condició d’autor i respectar la integritat de la seua obra. A la mort de l’autor, els hereus o, si no n’hi ha, l’estat seran els qui han de fer valer aquest dret.

 

Cervantes sempre serà l’autor de El Quijote