Omet navegació

1.1. Des de quan existeix la propietat intel·lectual?

En l’antiguitat, el coneixement i la cultura es transmetien fonamentalment de forma oral i la creació d’obra cultural era col·lectiva, en el sentit que els narradors anaven adoptant i adaptant el relat a la seua manera, sense que ningú els demanés cap reconeixement. A partir de l'aparició de l'escriptura, la cultura comença a trobar-se en els monestirs, tot i que llavors, legalment, no tenia propietari.

Cap a la meitat del segle XV, quan l’alemany Johannes Guttemberg posa en marxa la impremta, la cultura comença a circular. És aleshores quan comença a existir un cert sentit de «propietat literària» 1

Amb la impremta naixen els editors, els quals pagaven als autors de l'època una quantitat per poder fer còpies en paper de la seua obra. Aquestes còpies tenien un cost d’impressió relativament elevat i els editors, per tal de recuperar el cost i també guanyar diners, comencen a cobrar per les còpies de les obres literàries. Aquest nou mercat va fer que els editors es feren cada vegada més poderosos, fins al punt que arribaren a perjudicar als mateixos autors. Alguns editors, com els escocesos, editaven obres d’autors anglesos sense demanar permís ni a l’autor ni a l’editor original que havia publicat la seua obra. És per això que, en 1710 s’aprova en la Gran Bretanya l’Estatut de la Reina Anne, la primera norma legal que va reconèixer el que es coneix en el dret anglosaxó com a copyright. L'estatut d'Anna protegia als autors i als editors anglesos, però també defenia els interessos públics, ja que l'obra passava al domini públic al cap de 14 anys prorrogables a 28 si l'autor seguia viu.

La legislació sobre els drets d’autor i el copyright va anar estenent-se per tots els països i evolucionant fins a l’actualitat, passant de protegir només obres escrites en algunes regions a protegir qualsevol creació original expressada per qualsevol mitjà o suport tangible o intangible.

El desenvolupament tecnològic ha anat possibilitant formes de copiar i difondre la cultura de manera cada vegada més ràpida, barata i efectiva. Avui dia, amb l’aparició d'Internet i les noves tecnologies, el cost de fer còpies d’una obra s’acosta a zero i, per tant, resulta difícil impedir que qualsevol usuari puga fer-se una còpia privada i, fins i tot, resulta complicat impedir que es puguen compartir còpies a pesar que la legislació continua protegint de forma fèrria, no sols autors, sinó altres prestadors i intermediaris.


1 Briggs, A., Burke, P., & Galmarini, M. A. (2002). De Gutenberg a Internet: una historia social de los medios de comunicación. Madrid: Taurus. Descàrrega: enllaç 1, enllaç 2.