Omet navegació

3. Plataformes educatives o aules virtuals

La instal·lació i ús d'un CMS per a gestionar la pàgina web del centre suposa un avanç important i un increment substancial en les seues prestacions. Però no serà estrany que a mesura que anem incorporant noves funcionalitats ens plantejarem altres possibilitats:


Podriem crear una zona reservada al professorat en la qual puguem publicar i compartir informació i documents en un context privat? Podem crear una espai reservat para que cada docent puga plantejar treballs als seu alumnat? Podríem disposar d'unes eines per a realitzar tasques de tutoria amb l'alumnat i famílies a nivell individual?


En resum, caminem cap a que Internet ens servisca també com una via d'intercomunicació amb altres membres de la comunitat escolar, com una banc de recursos específics d'un àrea o assignatura, com una plataforma per a treballar de forma col·laborativa o des de la qual plantejar activitats d'ensenyament i aprenentatge variades que estenguen l'aula més enllà de les seues quatre parets.

Moltes d'aquestes coses podrien fer-se a través dels gestors de contingut comentats en l'apartat anterior, però afegiríem massa complexitat a la seua configuració i al seu maneig. Per a aquest tipus d'usos existeixen també des de fa algun temps aplicacions específicament concebudes i dissenyades. Són els LMS (Learning Management Systems) o Sistemes de gestió de l'aprenentatge, també anomenats plataformes virtuals de formació o aules virtuals.

Es tracta de gestors de contingut específicament dissenyats per a administrar i conduir processos d'ensenyament i aprenentatge en un entorn web més o menys privat i que cada vegada més centres estan afegint al seu repertori de recursos.

Universitats i institucions de formació superior la utilitzen com a eines per a la formació a distància. En les etapes anteriors s'utilitzen més com a suport a l'ensenyament presencial i com a plataforma de treball col·laboratiu entre els docents. També els centres de formació del professorat estan fent ús d'aquests sistemes en el desenvolupament de cursos, seminaris i grups de treball.

Una vegada realitzada la instal·lació i configuració inicial per la figura de l’administrador del lloc, el seu maneig és molt senzill per al professorat. Cada docent pot crear un o més cursos o espais virtuals de treball amb diferents finalitats i gestionar-los de forma autònoma ja que el que faça en el seu espai privat no afectarà ni al disseny ni al funcionament de la resta de cursos. L’alumnat podrà registrar-se en la plataforma i matricular-se en un o més cursos. Tot el procés pot controlar-se per a permetre l'accés sols a l’estudiantat desitjat i tota l'activitat d'aquest queda registrada perquè el docent puga realitzar un seguiment constant de cada alumne/a.

Dins de cada curs la persona con el rol de professor pot fer ús dels diferents mòduls o eines que la plataforma integra per a dissenyar i organitzar seqüencialment el procés instructor. Totes les plataformes tenen una utilitat per a la publicació d'anuncis o avisos, una agenda o calendari del curs, un fòrum per a realitzar debats o realitzar consultes, un generador de qüestionaris amb preguntes de diferent tipus (elecció múltiple, vertader o fals, resposta breu, etc) o un mòdul perquè l’alumnat envie els treballs, documents o arxius que els sol·liciten professors i professores.

Alguns sistemes com Moodle permeten a més que el professorat puga qualificar totes les activitats segons el barem que es decidisca. El sistema calcula la qualificació per al període triat i l’alumnat pot tenir així informació contínua del seu progrés en el curs.