Foro de debate Tema 3

Per què basar la pràctica educativa en actuacions educatives d’èxit?

 
Picture of Rafael Nelson Segui Penades
Per què basar la pràctica educativa en actuacions educatives d’èxit?
by Rafael Nelson Segui Penades - Monday, 8 October 2012, 7:06 PM
 

 

Per què basar la pràctica educativa en actuacions educatives d’èxit?

 

El que passa en educación, especialmente en aquest país és poc menys que alarmant.

 

Per entendre el que vull dir posem un exemple en medicina. Resulta que s’ha descobert una nova manera d’operar , genoll, renyó…, d’una manera menys traumàtica per al cos humà que l’antiga d’obrir de par en par el paciente. En cap hospital del món se’ls ocorre no fer cas d’eixes avantatge i deixar d’aplicar les noves metologies menys agressives i amb millors resultats que les antigues. Pensem ara en cotxes, per exemple, es descobreix un sistema de frens, i cap fabricant se li ocorre no aplicar-lo o millorar-lo fins i tot, en els seus models. Però en educación no. En educació es demostra que tal o qual mètode obté millors resultats, i no serveix per a res, no s’aplica perquè seguramente li soposa perdre part de la seua capacitat de domini, i això és perillós, o no sé per quina raó.

 

Per a exemple un botó. Fa uns anys es publica el MCER (Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües) amb uns estudis científics meravellosos fruit d’un treball immens per part de gran quantitat d’especialistes en referència a què i com ensenyar llengües, especialmente segones llengües, amb unes orientacions clares especialmente per a administracions, dissenyadors de currículums, avaluadors i formadors. I què ha arribat al nostre sistema educatiu? Només el nom i els nivells A1, A2, B1, B2, C1 i C2, i poc més. No ha canviat absolutamente res de la manera d’ensenyar llengües. Continuem amb les metodologies del segle passat. Ara sí, ocurrències a manta.

 

I ací rau la diferencia, en educació no se solen aplicar les recomanacions que la Comunitat Científica Internacional presenta i continuem muntat tot el sistema educatiu a base d’ocurrències.

 

Distingim així les ocurrències de les orientacions fruit de la investigació, les quals han demostrat per activa i per passiva que són idònies per a solucionar els problemes plantejats. No podem intentar resoldre els nous problemes amb solucions antigues, desfasades i a més a més completament inútils conforme s’ha observat a través de molts anys d’aplicació. Cal per tant basar la pràctica educativa en les actuacions educatives d’èxit i l’administració hauria ser garant d’eixa pràctica i no al contrari.